És irrefutable la premisa de que l'avenç en les noves tecnologies i l'adopció de les xarxes socials com a nova forma de comunicació hagin tingut molt a veure amb les revoltes socials sorgides en el mòn àrab la primavera del 2011.
Encara recordo aquell missatge SMS (encara el mòn smartphone ens quedava lluny) que vaig rebre aquell fatídic 11M previ a les noves eleccions del 14 de març del 2004. Aquell sencill missatge que varis de milers de ciutadans espanyols també van rebre, em va fer reaccionar com abans cap altra notícia o cap informació m'havien fet reaccionar.
Aquell missatge era transmès amb la intenció de que aaribès a cada ciutadà d'una forma més personal. No era una informació per comunicar als medis de comunicació, calia extendre-la i fer-la arribar d'una forma que arribes a les consciències ciutadanes. Era com rebre la noticia de part d'un amic, d'algú conegut. D'aquesta forma no podies no fer-li cas, el missatge era directe.
La primavera àrab ha estat promoguda i incitada gràcies a les xarxes socials, si més no extesa mitjançant les noves tecnologies de la comunicació i la informació. Perquè és un medi democràtic que arriba a "tots" els individus i mitjançant les xarxes socials es transforma en un afer proper a la teva esfera social.
Malgrat tot no cal oblidar la tesis d'Evgeny Morozov,desenvolupada al seu llibre ‘The Net Delusion’, on es posa en entredit la idea democràtica d'Internet. Aquesta eïna pot servirper difondre els missatges dels disidents així com també pot servir per al control de la població.
Estic d'acord amb la teva indicació que les xarxes socials poden ser un arma de doble tall. De la mateixa manera que un missatge es fa arribar a les màximes persones possibles, també ho veuen i controlen els poders públics, que poden actuar segons les seves necessitats, especialment en els règims dictatorials. L'única avantatge que que la difusió pot ser immediata i poc temps abans de l'acte de protesta, cosa que podria inhabilitar la reacció governamental.
ResponderEliminarJulià Naval
Sílvia, Internet pot ser un arma de doble fil, al igual que com també indica el Julià, les xarxes socials que utilitzen aquest mitjà com a base també. A més a més del control que el poder pot exercir respecte a allò que es difon, cal afegir el gran soroll que es produeix en alguns espais de les xarxes i la problemàtica que sorgeix en el moment en el que és difícil destriar entre tot allò que es diu. Segurament, també hi ha missives enverinades, que estan originades per grups contraris i pensades per confondre i actuar a la contra.
ResponderEliminarSílvia, sembla ser que Internet per una banda obra les portes a la democràcia perquè tothom pot dir el que pensa. Dóna veu a les injustícies, que si no fos per aquest mitjà moltes veus quedarien soterrades a les profunditats. Per una altra banda penso, que desconeixem el que veritablement fins a quin punt estem tots controlats, a més de saber qui som i com pensem, pel fet de fer-ho públic.
ResponderEliminar