És irrefutable la premisa de que l'avenç en les noves tecnologies i l'adopció de les xarxes socials com a nova forma de comunicació hagin tingut molt a veure amb les revoltes socials sorgides en el mòn àrab la primavera del 2011.
Encara recordo aquell missatge SMS (encara el mòn smartphone ens quedava lluny) que vaig rebre aquell fatídic 11M previ a les noves eleccions del 14 de març del 2004. Aquell sencill missatge que varis de milers de ciutadans espanyols també van rebre, em va fer reaccionar com abans cap altra notícia o cap informació m'havien fet reaccionar.
Aquell missatge era transmès amb la intenció de que aaribès a cada ciutadà d'una forma més personal. No era una informació per comunicar als medis de comunicació, calia extendre-la i fer-la arribar d'una forma que arribes a les consciències ciutadanes. Era com rebre la noticia de part d'un amic, d'algú conegut. D'aquesta forma no podies no fer-li cas, el missatge era directe.
La primavera àrab ha estat promoguda i incitada gràcies a les xarxes socials, si més no extesa mitjançant les noves tecnologies de la comunicació i la informació. Perquè és un medi democràtic que arriba a "tots" els individus i mitjançant les xarxes socials es transforma en un afer proper a la teva esfera social.
Malgrat tot no cal oblidar la tesis d'Evgeny Morozov,desenvolupada al seu llibre ‘The Net Delusion’, on es posa en entredit la idea democràtica d'Internet. Aquesta eïna pot servirper difondre els missatges dels disidents així com també pot servir per al control de la població.
